Accidents de trànsit
Al·lèrgies i Pneumologia Pediàtriques
Aparell Digestiu
Cardiologia
Dermatologia
Dietètica i Nutrició
Ecografies
Geriatria
Ginecologia
Laboratori d’Anàlisis Clíniques
Logopèdia i Neurologopèdia
Medicina Familiar
Medicina Interna (Reumatologia)
Medicina Tradicional Xinesa
Oftalmologia
Otorrinolaringologia
Pediatria
Pneumologia
Podologia
Psicologia i neuropsicologia
Psiquiatria
Rehabilitació i Fisioteràpia
Traumatologia
Unitat de Medicina Legal
CardiologiaL’Angina de pit, detecció i diagnòstic
L'any 2013, les malalties cardiovasculars van causar 117.484 morts (30,1%), sent aquestes la primera causa de mort a Espanya.
Entre les malalties cardiovasculars, la cardiopatia isquèmica (infart, angina de pit estable i inestable) va ser la primera causa de mort en els homes seguit de la malaltia cerebrovascular, mentre que en la dona va ser al revés.
En comparar amb altres països la taxa de mortalitat coronària ajustada per l'edat espanyola és similar a la dels països mediterranis i clarament inferior a la del Centre i Nord d'Europa. Es calcula que la majoria dels països Europeus sofreixen Angina entre 20.000 i 40.000 individus per milions d'habitants.
Què és una Angina de Pit Estable?
És un Síndrome clínic causat per la isquèmia miocardíaca caracteritzat per malestar en el pit, mandíbules, espatlles, esquena o braços que apareix en l'exercici o estrès i remitent amb el repòs o amb l'administració de nitroglicerina.
Com es detecta?
El malestar causat per la isquèmia miocardíaca es localitza normalment en el pit prop de l'estèrnum però es pot sentir en qualsevol part del cos des del epigastri fins a la mandíbula o les dents, entre els omòplats o en qualsevol dels dos braços, canell i dits. El malestar se sol descriure com a opressió, tensió, o pesadesa i pot anar acompanyat de sensació de estrangulament constricció o coïssor. La severitat de l'Angina pot variar molt i no està relacionada amb la severitat de la malaltia coronària subjacent. La falta d'aire pot acompanyar a l'Angina i el malestar toràcic pot acompanyar-se d'altres símptomes com la fatiga o el defalliment, nàusees, rots, ansietat, inquietud o sensació de mort imminent.
En la majoria dels casos els episodis d'Angina són breus generalment de menys de 10 minuts i guarden relació amb l'exercici, una activitat específica o l’estrès.
En el cas de sospitar-se Angina inestable es determinen els marcadors bioquímics de dany cardíac com la Troponina o la Fracció MB de la Creatin Cinasa per excloure dany miocardíac.
En tot pacient amb sospita d'Angina s'ha de realitzar un Electrocardiograma (EKG). Cal assenyalar que un EKG normal en repòs és bastant freqüent fins i tot en pacients amb angina severa i no exclou el diagnòstic d’isquèmia.
El EKG en repòs pot mostrar signes de cardiopatia isquèmica, com un Infart de Miocardis previ o alteracions de la repolarització.
El EKG d'esforç és més sensible i específic que el EKG de repòs per detectar isquèmia i segons criteris de cost i disponibilitat és la prova d'elecció per identificar la isquèmia induïble en la majoria dels pacients amb angina estable.
Què inclou el seu diagnòstic?
El diagnòstic de l'Angina inclou la valoració clínica, proves de laboratoris i estudis cardíacs específics. Aquests últims poden ser invasius i no invasius i serveixen per a diverses finalitats: per confirmar el diagnòstic d’isquèmia o per identificar o excloure malalties concomitants o factors precipitants, per a l'estratificació de risc i per avaluar l'eficàcia del tractament.
La història clínica del pacient és l'element fonamental en el diagnòstic de l'Angina de pit encara que l'exploració física i les proves objectives són necessàries per confirmar el diagnòstic i valorar la severitat de la malaltia subjacent.
